El nou director de la RAE, defensa la immersió lingüística a Catalunya

 

"EL PERIODICO" 20.12.2010 

El nou director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, fa
50 anys que viu a Catalunya i mai ha tingut "el més mínim problema" amb
el bilingüisme, però és conscient que la situació del català "és molt
feble, perquè el castellà és una llengua d’una potència tremenda".
 
"El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure i
la immersió lingüística és de les poques coses que li permet fer-ho",
assegura Blecua (Saragossa, 1939), actual catedràtic emèrit del
Departament de Filologia Espanyola a la Universitat Autònoma de
Barcelona.

El filòleg, que va estudiar a Madrid amb Rafael Lapesa, es va traslladar
a Barcelona, seguint els passos del seu pare, el gran mestre de
filòlegs José Manuel Blecua Teijeiro. El nou director de la RAE va
obtenir primer les oposicions de catedràtic d’institut el 1964 i després
les d’universitat. "Jo sóc català per oposició, no per naixement, que
no té cap mèrit per més que s’ho creguin ells", afirma aquest apassionat
de la filologia.

Bromes a part, Blecua ha pogut comprovar en aquests anys que "el català i
l’espanyol conviuen sense dificultat a Catalunya". I ho diu qui ha
estat "el representant de la llengua espanyola a la universitat"
autònoma de Barcelona des del 1968.

Més de 20 llengües diferents

Aquest expert en fonètica i fonologia creu que el model d’immersió
lingüística a les escoles que s’aplica a Catalunya és necessari perquè, a
més de "la potència del castellà", Catalunya és una societat on, a
causa de la immigració, "hi ha més de 20 llengües diferents" als
col·legis. I hi ha localitats on "els immigrants superen la població
catalana".

"El català ha de sobreviure. Desgraciadament, un es passeja pels carrers
i veu un diari en català i desenes en castellà. Un entra un a internet i
passa el mateix: hi ha més de mil diaris en espanyol", comenta Blecua.
És a dir, "la pressió és molt gran" i, per tant, "és necessari protegir
el català, sobretot en la normalització lingüística". "L’única manera
d’integrar-se a Catalunya és parlar el català", assegura.

A Blecua també li sembla bé que els legisladors hagin declarat oficials
els topònims de ciutats com Lleida, Girona o la Corunya. "No hi ha
problemes; són denominacions oficials", assenyala aquest filòleg, que
recorda que els termes "Girona i Gerona van conviure en el català al XVI
i al final va triomfar el primer".

Conservar la unió amb el món

"És lògic que els parlants de llengües diferents del castellà sentin que
estan menyspreats els seus topònims" i vulguin que se’ls protegeixi,
afirma el director, que creu que el viure en "una regió bilingüe o
trilingüe" ajuda a comprendre aquests fenòmens. Blecua subratlla que "la
identitat del parlant amb la llengua és el més propi que l’uneix amb el
món, i això no ho pots prendre a ningú".

"Tots els hispanoparlants estem enamorats de la nostra llengua, i hem
d’entendre que un català, un gallec o un basc també ho estiguin de la
seva. Aquestes llengües permeten resar, enamorar-se i escriure", indica.
Deia l’escriptora Carmen Martín Gaite que la llengua "és una joguina
que mai s’espatlla". I Blecua afegeix: "Per això tots els parlants, com a
senya d’identitat, pretenen conservar-la".

Ensenyament en crisi

Blecua no creu que els missatges de mòbils o els xats influeixin
negativament en el llenguatge, però sí que el preocupa el deteriorament
progressiu que experimenta la llengua espanyola perquè això "revela el
fracàs de l’ensenyament primari i secundari". "No hi ha plans de
formació lingüística adequats, i és prioritari ensenyar a llegir, a
escriure i a parlar", afirma.

Quatre dies després d’haver estat elegit director, Blecua (Saragossa
1939) se sent "molt honrat", però li ha "augmentat el temor per la
responsabilitat" que li cau al damunt. "És un honor molt gran. Jo que he
sigut professor d’Institut, qui m’havia de dir a mi que després
d’ensenyar a nois de 10 anys arribaria a dirigir l’Acadamia", diu
Blecua, que, amb la seva modèstia habitual, ho atribueix a "una
casualitat, una sort".

Quant a elraig

L\'Associació per la Llengua EL RAIG de Crevillent (El Baix Vinalopó)es va crear l\'any 1989 i té com a finalitat treballar per la normalització de la nostra llengua, estatutàriament valencià i acadèmica català, tant en l\'àmbit educatiu com social i dels mitjans de comunicació, per a la qual cosa realitza activitats lúdiques, educatives i reivindicatives. Forma part de la Federació Escola Valenciana, de la qual n\'és membre fundador.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.