Quin model d’educació plurilingüe i intercultural?

Diego Gómez i Garcia

El senyor Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, de nou mareja la
perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model
d’escola plurilingüe en anglès. Per a ell i per al seu equip encapçalat
per la seua Secretaria Autonómica, no hi ha més objectiu que l’anglés
i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment
en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni
una paraula de suport a l’ensenyament en valencià, ni a la seua
promoció. Política lingüística zero. Sembla que el senyor Conseller,
baix les directrius del seu partit i del president Francisco Camps,
vol carregar-se la LUEV donat que és el manament bàsic i preescriptiu
que entrebanca els seus horitzons de desfeta de l’actual sistema
educatiu.

Molta publicitat, però des de la Conselleria de Campanar encara no tenen
resposta a qüestions com: quins objectius s’ha de proposar un nou
model d’educació plurilingüe i intercultural? quina serà
l’organització del sistema educatiu valencià pel que fa a
l’articulació de les llengües? Com es realitzarà la seua planificació
en els centres? Com s’avaluarà? Amb quins recursos comptaran els
centres? Com s’orientarà la formació inicial i permanent del
professorat?, etc.

El senyor Conseller té raó en fer palès que la globalització, el
desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han
provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes
comencen a estudiar l’anglès cada vegada més prompte. Però evidentment,
el senyor Font de Mora s’oblida de reconèixer que si no prenem les
mesures necessàries, aquesta situació pot perjudicar greument el
valencià, matxucat i premsat per dues llengües dominants: el castellà i
l’anglès. S’oblida també que les línies en valencià són també el
context idoni d’entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap
al trilingüisme.

La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un
parell de dècades, és cert. A la meua aula d’Infantil de tres anys
d’ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs,
bolivians, romanesos, d’ètnia gitana, castellonoparlants i pocs
valencianoparlants. La resposta educativa a aquesta diversitat no pot
ser elitista i emmarcada dins d’unes metes únicament plurilingües.
El meu alumnat i l’alumnat dels nostres pobles i ciutats ha
d’aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el
domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el
domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una
competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i
també cal una competència intercultural que els habilite per a
conviure en una societat multilingüe i multicultural.

El 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot
l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan
ensenyament en valencià

Senyor Conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és
que l’escola valenciana ha sigut l’única opció valida per a impartir
el model d’educació bilingüe que el País Valencià necessitava i
l’única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat
ha anant demanant als centres educatius valencians. Així ho han posat
de manifest totes les avaluacions que s’han realitzat en el nostre
sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats
pels departaments corresponents de la Conselleria). Senyor Conseller,
per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat
actual resten molt lluny d’aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20%
de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament
en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en
valencià. A la vista d’aquestes reflexions i en poques paraules: el
model plurilingüe de Font de Mora i Conxa Gomez té un clar transfons
polític que poc té a veure en la recerca de les bones pràctiques en
educació plurilingüe arreu del món, que no ha empatitzat amb el
professorat i que sols compta amb un sector elitista de pares i mares
que no valoren el valencià com a llengua pròpia. El projecte de la
Conselleria pretén clarament marginar el valencià en favor del
castellà i l’anglès.

Des d’Escola Valenciana, amb el seu nou president Vicent Moreno al
capdavant, reconeguem que cal fer evolucionar el marc actual d’educació
bilingüe cap a una educació plurilingüe i intercultural, que és la
seua continuació natural, amb un objectiu global: aconseguir que tots
els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima
pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la
plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena
treballar. Vosté té la paraula Senyor Conseller.

Quant a elraig

L\'Associació per la Llengua EL RAIG de Crevillent (El Baix Vinalopó)es va crear l\'any 1989 i té com a finalitat treballar per la normalització de la nostra llengua, estatutàriament valencià i acadèmica català, tant en l\'àmbit educatiu com social i dels mitjans de comunicació, per a la qual cosa realitza activitats lúdiques, educatives i reivindicatives. Forma part de la Federació Escola Valenciana, de la qual n\'és membre fundador.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.