En legítima ignorància (Ferran Suay)

Un home i una dona, després d’un temps de relació, decideixen que
aniran a viure junts. Una vegada instal·lats, arriba el moment
d’organitzar-se la vida en comú. Ell, nascut i criat en una família molt
patriarcal, urbana i de classe acomodada, no en sap un borral de faenes
domèstiques. Mai no ha hagut d’aprendre a escurar, agranar o planxar.
Molt menys a cuinar res que no siga un plat precongelat.

Ella,
nascuda i criada en una família molt patriarcal, rural, i de classe més
modesta, ha aprés a fer tot això —i molt més— des de ben joveneta,
mentre el pare i els germans es dedicaven a tasques que consideraven més
masculines.

—«De les coses de la casa, te n’ocuparàs tu» —li diu
ell.

— «I perquè això? No les hauríem de compartir?»

— «Ah
no! Després de tot, tu ja ens saps, i jo n’hauria d’aprendre. A tu no et
costa gens».

-— «Sí» —replica ella— «jo ja en sé perquè m’han
obligat a aprendre-ho».

Fa uns dies, una estudiant d’una de les
meues assignatures, em demanava si podria fer l’examen en castellà,
malgrat que està matriculada en un grup de docència en valencià. Poc
abans, m’havia explicat que treballava en l’administració pública
valenciana, en atenció al públic, així que vaig aprofitar per
preguntar-li si no pensava que els ciutadans valencianoparlants també
tenien dret a ser atesos —per ella mateixa— en la seua llengua, tal com
ho són els que opten pel castellà.

— «Es que el castellano, ellos
ya lo saben. No les cuesta nada hablarlo, y en cambio yo tendría que
aprender el valenciano».

La ignorància, real o fingida, és
—paradoxalment— l’argument més potent en favor de l’ús constant del
castellà. I només els parlants de la llengua dels castellans poden
ignorar l’idioma dels valencians, i no viceversa. Aquesta situació és
conseqüència directa d’una imposició que ha estat més butal o més
subtil, segons les èpoques. L’arribada del succedani de democràcia que
va substituir la dictadura de Franco no ha canviat essencialment les
coses: les lleis que no s’apliquen no provoquen canvis socials reals.

És
veritat: ara tots sabem el castellà, tal com totes les dones, durant
moltes generacions, han sabut fer les faenes de la casa que els hòmens
ens podíem permetre d’ignorar. Justifica això que hagen de seguir
fent-les elles? O potser en algun moment han de dir alt i clar:

Doncs
si no en saps, n’aprens!

Quant a elraig

L\'Associació per la Llengua EL RAIG de Crevillent (El Baix Vinalopó)es va crear l\'any 1989 i té com a finalitat treballar per la normalització de la nostra llengua, estatutàriament valencià i acadèmica català, tant en l\'àmbit educatiu com social i dels mitjans de comunicació, per a la qual cosa realitza activitats lúdiques, educatives i reivindicatives. Forma part de la Federació Escola Valenciana, de la qual n\'és membre fundador.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.