MÉS DE 70 ORGANITZACIONS CRITIQUEN QUE NOMÉS L’1,2% DE PLACES A L’ADMINISTRACIÓ EXIGEIX EL VALENCIÀ

Un total de 75 organitzacions, sindicats i partits polítics s’han unit
per a "donar un pas cap a davant" i reivindicar "per primera vegada"
que s’incloga el requisit lingüístic de coneixements de valencià en el
projecte de llei de per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública
Valenciana que s’està tramitant a les Corts, ja que segons han
denunciat, "només" l’1,2% de les places en l’Administració valenciana
exigix conèixer la llengua cooficial, tot i que el 65% de funcionaris
té coneixements acreditats.

[@more@]
Baix el lema ‘Sí al valencià = requisit lingüístic’, representants
d’estes entitats s’han dirigit hui a la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques per a lliurar un manifest en el qual exigixen
una "segona transició" que "adeqüe la realitat institucional al que
està demandant la societat", que ja demanda més ensenyament en valencià
de la qual s’oferta, i viu amb més "normalitat" el tema de la
denominació de la llengua i el seu ús.

Així ho han manifestat hui en declaracions als mitjans el coordinador
d’Acció Cultural del País Valencià (APCV), Toni Gisbert, i el president
d’Escola Valenciana, Diego Gómez, qui ha apuntat que, de fet, més del
65% dels funcionaris de l’Administració valenciana ha estudiat "pel seu
compte" i "està capacitat" per a atendre en esta llengua i té
coneixements acreditats per la Junta Qualificadora de Coneixements en
Valencià en grau mitjà o elemental.

Tot i això, "només" l’1,2% dels llocs de treball de l’Administració
autonòmica exigixen coneixements en valencià per a accedir a ells, cosa
que "no passa en cap costat de l’Estat espanyol", ha apuntat Gómez.
Segons ha dit, a la resta de comunitats en les quals conviuen diverses
llengües, –Galícia, El País Basc, Balears o Catalunya– la co-oficial
sí és determinant per a accedir a la funció pública, fins i tot si
estan governades pel PP, com és el cas de Galícia.

Per contra, la Comunitat Valenciana es troba "a la cua" en la defensa
dels drets lingüístics, ha censurat el president d’Escola Valenciana,
qui ha instat a defensar "el dret dels valencians i valencianes a ser
atesos en la seva pròpia llengua vehicular", una cosa que ja recull la
Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que hui celebra el seu 26
aniversari. "Que es complisca la llei", ha remarcat.

"Els valencians no podem esperar 20 anys més que els polítics de torn
posen el requisit lingüístic perquè els funcionaris puguen atendre en
la llengua vehicular a les persones que es dirigixen a ells". "No pot
tornar ‘l’oncle canya’", ha sentenciat.

Gómez ha posat de manifest que "la societat valenciana no és la mateixa
que fa 20 anys", té "un altre posicionament cap a la llengua". Per esta
raó, ha assegurat no entendre el posicionament del Govern valencià no
col·locar en la modificació de la Llei de la Funció Pública Valenciana
que el valencià siga un requisit ‘a priori’ i no ‘a posteriori’ com ho
és actualment. Segons la seua opinió, "és una qüestió d’adequar la
realitat administrativa a la realitat social, al que la societat està
demandant".

En la mateixa línia, Toni Gisbert ha posat èmfasi que "la societat va
per davant del Govern valencià. Hi ha molta més demanda que oferta en
l’ensenyament, hi ha molta més normalitat al carrer que el que sembla a
vegades per les declaracions crispades d’alguns polítics i més
normalitat en el tema de la denominació de la llengua i el seu ús", ha
afirmat.

De fet, "hi ha molt funcionari que pot atendre en valencià, precisament
perquè està format de manera voluntària. De manera que sol estem
demanant adequar la realitat institucional al que està demandant la
societat", ha insistit.

La seua intenció és que la inclusió del requisit del valencià per a
accedir a la funció pública estiga present en el debat a les Corts
Valencianes, on la tramitació de la nova llei és previsible que es
prolongue fins a febrer, ha augurat.

Per a Gisbert, "això és un pas endavant. Fins ara hi ha hagut "avenços"
en el tema de la llengua en l’ensenyament i en altres àmbits, però "per
primera vegada es planteja que en la funció pública això es tinga en
compte com es té en compte en autonomies governades també pel PP, com
Galícia", ha exemplificat.

Informa: EUROPA PRESS

Quant a elraig

L\'Associació per la Llengua EL RAIG de Crevillent (El Baix Vinalopó)es va crear l\'any 1989 i té com a finalitat treballar per la normalització de la nostra llengua, estatutàriament valencià i acadèmica català, tant en l\'àmbit educatiu com social i dels mitjans de comunicació, per a la qual cosa realitza activitats lúdiques, educatives i reivindicatives. Forma part de la Federació Escola Valenciana, de la qual n\'és membre fundador.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.